Istambul
Dia 1
Arribem a l’aeroport d’Istambul a les 10 de la nit, amb els paquets voluminosos de les bicis i la primera sorpresa és veure que el transport de l’hotel que havíem contractat no hi és. Després de dues trucades amb el nostre gran nivell de llengua anglesa i dues hores arriba una furgoneta que ens trasllada fins a l’hotel.
Dia 2
Istambul és una ciutat amb molts racons de postal per descobrir, visitem la mesquita blava, el museu arqueològic (entrada 10 Tl, 5 Euros), el gran basart, però a la sortida ens desorientem tant que hem d’agafar un taxi per tornar a l’hotel. (Si tot el viatge mantenim aquesta orientació no arribarem en lloc!)
Després d’una dutxa sortim sopar i a fer una volta, però no anirem a dormir sense provar un gelat turc amb que té una textura més cremosa de la que nosaltres estem acostumats. A més demanar un gelat amb una de les moltes parades de la ciutat és tota una experiència.
Arribem a l’aeroport d’Istambul a les 10 de la nit, amb els paquets voluminosos de les bicis i la primera sorpresa és veure que el transport de l’hotel que havíem contractat no hi és. Després de dues trucades amb el nostre gran nivell de llengua anglesa i dues hores arriba una furgoneta que ens trasllada fins a l’hotel.
Dia 2
Istambul és una ciutat amb molts racons de postal per descobrir, visitem la mesquita blava, el museu arqueològic (entrada 10 Tl, 5 Euros), el gran basart, però a la sortida ens desorientem tant que hem d’agafar un taxi per tornar a l’hotel. (Si tot el viatge mantenim aquesta orientació no arribarem en lloc!)
Després d’una dutxa sortim sopar i a fer una volta, però no anirem a dormir sense provar un gelat turc amb que té una textura més cremosa de la que nosaltres estem acostumats. A més demanar un gelat amb una de les moltes parades de la ciutat és tota una experiència.
Capadocia
Dia 3
De nou tenim problemes amb el transport de les bicis cap a l’aeroport. Tot i haver insistit al responsable de l’hotel que necessitem una furgoneta per fer el transport ens arriba un turisme. Quan el conductor entre amb raó i assumeix que és totalment impossible encabir les caixes dins el seu cotxe ens busca una solució que ens arriba en forma d’autocar. El mal és menor ja que nosaltres ja anàvem una hora abans preveient algun possible entrebanc.
Agafem el vol que ens porta fins al petit aeroport d’una sola pista de Nevsehir on desempaquetem les bicicletes sota l’expectativa dels responsables del lloc. Ens desplacem 47 quilometres per fins al poble de Göreme just al centre del magnífic paisatge de la Capadòcia. Göreme té alguns campings, n’escolli’m un molt a prop del centre del poble tot i que no té cap comoditat.
De nou tenim problemes amb el transport de les bicis cap a l’aeroport. Tot i haver insistit al responsable de l’hotel que necessitem una furgoneta per fer el transport ens arriba un turisme. Quan el conductor entre amb raó i assumeix que és totalment impossible encabir les caixes dins el seu cotxe ens busca una solució que ens arriba en forma d’autocar. El mal és menor ja que nosaltres ja anàvem una hora abans preveient algun possible entrebanc.
Agafem el vol que ens porta fins al petit aeroport d’una sola pista de Nevsehir on desempaquetem les bicicletes sota l’expectativa dels responsables del lloc. Ens desplacem 47 quilometres per fins al poble de Göreme just al centre del magnífic paisatge de la Capadòcia. Göreme té alguns campings, n’escolli’m un molt a prop del centre del poble tot i que no té cap comoditat.
Göreme
Dia 4
A primera hora recollim els trastets i pugem 600 metres fins a l’entrada del Museu a l’Aire Lliure de Göreme (entrada 15 Tl, 7,5 Euros). Cal anar-hi a primera hora abans no arribin tots els autocars de grans grups organitzats que col·lapsen totes les construccions.
A primera hora recollim els trastets i pugem 600 metres fins a l’entrada del Museu a l’Aire Lliure de Göreme (entrada 15 Tl, 7,5 Euros). Cal anar-hi a primera hora abans no arribin tots els autocars de grans grups organitzats que col·lapsen totes les construccions.
Derinkuyu
Seguim per la ruta per la Capadòcia en busca d’una ciutat subterrània per visitar. A la zona n’hi ha vàries, nosaltres decidim visitar la que es troba sota el subsòl del poble de Derinkuyu (entrada 15 Tl, 7,5 Euros). Aquesta ciutat té set nivells diferents i compte amb una església, una escola, una sala on feien el vi a part de vàries sales visitables a les quals s’hi arriba a través de d’escales escarpades en espais on només hi passa una persona i sense poder anar dreta. A nosaltres ens ha sorprès moltíssim, estem contents d’haver fet aquesta visita.El poble és molt petit i no hi ha res per quedar-nos a dormir, com que són les 4 de la tarda decidim seguir per la carretera que porta Aksaray esperant trobar algun lloc on passar la nit. Passen els km ja en portem 77 i el sol està baixant, en aquesta zona de Turquia a les 8 és fosc. Decidim comprar en una botigueta d’un poble que trobem i busquem on parar la tenda. La cosa no és fàcil, ja que el terreny és molt pla i el que no està conreat són explanades d’herbes seques sense ni un arbre. Finalment decidim fer nit al costat de dues muntanyetes de rocs que han apilat alguns pastors, quan ja estem parant la tenda un temporer de la zona que té la caseta a prop ens convida a parar la tenda a la seva parcel·la, acceptem l’oferiment, almenys no hi haurà punxes que se’ns clavin a l’esquena.Ha set un gran encert, ell i els seus dos companys de treball, (cultiven patates) ens conviden a sopar i fem la xerrada una bona estona.
Kayseri
Dia 5
Esmorzem amb els temporers de patates i a les 9 ens posem amb marxa. Dinem a Kayseri una gran ciutat moderna totalment industrialitzada de la qual ens costa força sortir amb les bicis a causa del caos del transit i la nostra no experiència a circular per aquestes ciutats no preparades per les bicicletes.
Arribem al poble de Hamidyie, ja portem 70 km i esperem poder passar la nit aquí. A l’entrada del poble hi ha una gasolinera on hem parat per refrescar-nos i on hem fet un te amb l’encarregat. Ell ens comenta que al poble hi ha un càmping, perfecte! Avancem cap dins del poble, preguntem,... no hi ha cap càmping, és un poble molt primari així que decidim seguir 12 km més fins el poble del costat. El panorama cada vegada és pitjor per aconseguir un lloc on dormir, però l’experiència és extraordinària. Aquests pobles estant totalment oblidats del turisme turc i veure una parella amb bicicleta els sorprèn moltíssim, igualment ens a sorprèn a nosaltres la seva forma de vida, amb les cases fetes d’adob a 35 km de una ciutat com Kayseri. Decidim comprar sopar i seguim endavant. Semblem una parella de famosos, tothom ens crida per saludar-nos i anem parant, però hem de continuar. Arribem novament a un altre poble de condicions similars, ens avança un autobús que para 50 metres davant nostres i don en baixen 7 o 8 nanos del poble veí amb els quals no ens havíem parat a parlar a l’altre poble col·lapsats per la multitud. Corren cap a nosaltres i no sabem què dir-nos ens miren i riuen. Finalment acabem parlant de futbol, a Turquia no falla mai.
Decidim sortir a la carretera principal a veure si tenim més sort. Finalment i quan ja hem recorregut 110 km amb la bicicletes, com s’hi fos un oasis al mig del desert, ens apareix un càmping a l’entrada d’un poble que es diu Bekarlar.
Esmorzem amb els temporers de patates i a les 9 ens posem amb marxa. Dinem a Kayseri una gran ciutat moderna totalment industrialitzada de la qual ens costa força sortir amb les bicis a causa del caos del transit i la nostra no experiència a circular per aquestes ciutats no preparades per les bicicletes.
Arribem al poble de Hamidyie, ja portem 70 km i esperem poder passar la nit aquí. A l’entrada del poble hi ha una gasolinera on hem parat per refrescar-nos i on hem fet un te amb l’encarregat. Ell ens comenta que al poble hi ha un càmping, perfecte! Avancem cap dins del poble, preguntem,... no hi ha cap càmping, és un poble molt primari així que decidim seguir 12 km més fins el poble del costat. El panorama cada vegada és pitjor per aconseguir un lloc on dormir, però l’experiència és extraordinària. Aquests pobles estant totalment oblidats del turisme turc i veure una parella amb bicicleta els sorprèn moltíssim, igualment ens a sorprèn a nosaltres la seva forma de vida, amb les cases fetes d’adob a 35 km de una ciutat com Kayseri. Decidim comprar sopar i seguim endavant. Semblem una parella de famosos, tothom ens crida per saludar-nos i anem parant, però hem de continuar. Arribem novament a un altre poble de condicions similars, ens avança un autobús que para 50 metres davant nostres i don en baixen 7 o 8 nanos del poble veí amb els quals no ens havíem parat a parlar a l’altre poble col·lapsats per la multitud. Corren cap a nosaltres i no sabem què dir-nos ens miren i riuen. Finalment acabem parlant de futbol, a Turquia no falla mai.
Decidim sortir a la carretera principal a veure si tenim més sort. Finalment i quan ja hem recorregut 110 km amb la bicicletes, com s’hi fos un oasis al mig del desert, ens apareix un càmping a l’entrada d’un poble que es diu Bekarlar.
llac salat Tuz
Dia 6
Sortim del càmping direcció al gran llac salat Tuz.
Segons el mapa ja hi hem arribat, seguim 7 km més, tenim la sensació que el llac s’ha anat assecant, potser està 40 km més enllà, d’un camí ja salat. Finalment decidim deixar-ho i recular. Comença altra cop la odissea de buscar un lloc on dormir. Tot i que l’acampada lliure és permesa a Turquia, el paisatge que ens envolta que segueix sent totalment pla, sec i sense arbres, no ens convida a parar la tenda en lloc. Tornem a sortir a la carretera principal que ens acosta a poblacions més importants. Trobem un autocar que està fent una parada de descans i preguntem al conductor si ell coneix algun càmping o hotel en aquella direcció. Ell ens informa que fins arribar a Konya no hi ha res. Fins a Konya falten 75 km i avui ja en portem 80 sota un sol de justícia. El conductor parla amb els seus passatgers, que formen part d’un circ o d’un grup de dansa, (tot homes per suposat), i ens ofereix portar-nos fins a Konya. Acceptem la invitació.
Amb una hora som a Konya, nosaltres haguéssim trigat tot un dia més. Quan baixem de l’autobús, amb les presses de transit altre cop i amb el caos de material artístic que es barreja amb les nostres bicicletes,ens descuidem una esterilla dins de l’autobús.
Aquesta nit dormirem en un hotelet.
Dia 7
Ens traslladem a l’otogar de Konya, són les 11 del matí i a la 1 surt un autobus cap a Denizil, el municipi gran més pròxim a Pamukale.
Els autobusos privats de Turquia són sorprenents per les bones condicions que tenen. Són grans, nets, ben condicionats i porten un cambrer que ens va oferint aigua, tè magdalenes i fins i tot gelats de forma gratuïta!
Hem fet 400 km, arribem a Denizil a les 8 del vespre, ja és fosc i passem la nit en un hostal.
Sortim del càmping direcció al gran llac salat Tuz.
Segons el mapa ja hi hem arribat, seguim 7 km més, tenim la sensació que el llac s’ha anat assecant, potser està 40 km més enllà, d’un camí ja salat. Finalment decidim deixar-ho i recular. Comença altra cop la odissea de buscar un lloc on dormir. Tot i que l’acampada lliure és permesa a Turquia, el paisatge que ens envolta que segueix sent totalment pla, sec i sense arbres, no ens convida a parar la tenda en lloc. Tornem a sortir a la carretera principal que ens acosta a poblacions més importants. Trobem un autocar que està fent una parada de descans i preguntem al conductor si ell coneix algun càmping o hotel en aquella direcció. Ell ens informa que fins arribar a Konya no hi ha res. Fins a Konya falten 75 km i avui ja en portem 80 sota un sol de justícia. El conductor parla amb els seus passatgers, que formen part d’un circ o d’un grup de dansa, (tot homes per suposat), i ens ofereix portar-nos fins a Konya. Acceptem la invitació.
Amb una hora som a Konya, nosaltres haguéssim trigat tot un dia més. Quan baixem de l’autobús, amb les presses de transit altre cop i amb el caos de material artístic que es barreja amb les nostres bicicletes,ens descuidem una esterilla dins de l’autobús.
Aquesta nit dormirem en un hotelet.
Dia 7
Ens traslladem a l’otogar de Konya, són les 11 del matí i a la 1 surt un autobus cap a Denizil, el municipi gran més pròxim a Pamukale.
Els autobusos privats de Turquia són sorprenents per les bones condicions que tenen. Són grans, nets, ben condicionats i porten un cambrer que ens va oferint aigua, tè magdalenes i fins i tot gelats de forma gratuïta!
Hem fet 400 km, arribem a Denizil a les 8 del vespre, ja és fosc i passem la nit en un hostal.
Hieropolis
Dia 8
Fem els 20 km que en queden fins a Pamukale amb bicicleta. El poble és molt petit, té uns 2000 habitants, però compte amb una gran oferta hotelera. Nosaltres anem a un càmping – hotel, ens fan una bona oferta per l’habitació, sembla que no tinguin ganes de que parem la tenda, així que passarem dues nits amb aire condicionat i matalassos amb condicions. El lloc té piscina, evidentment piscina de calç, aquí tota l’aigua té calç.
A la tarda anem a visitar les muntanyes de calç i la ciutat romana Hierápolis (entrada 20 Tl, 10 Euros). La passejada és agradable i les calcificacions sorprenents. Tot i que els anys 80 i 90 la multitud de gent va fer mal bé la zona, des fa un temps ho estant intentant recuperar. Les ruïnes de la ciutat de Hierápolis compten amb un teatre romà que destaca entre tota la resta de restes.
El sol es pont just quan ens disposem a fer la baixada i el paisatge esdevé magnífic.
Fem els 20 km que en queden fins a Pamukale amb bicicleta. El poble és molt petit, té uns 2000 habitants, però compte amb una gran oferta hotelera. Nosaltres anem a un càmping – hotel, ens fan una bona oferta per l’habitació, sembla que no tinguin ganes de que parem la tenda, així que passarem dues nits amb aire condicionat i matalassos amb condicions. El lloc té piscina, evidentment piscina de calç, aquí tota l’aigua té calç.
A la tarda anem a visitar les muntanyes de calç i la ciutat romana Hierápolis (entrada 20 Tl, 10 Euros). La passejada és agradable i les calcificacions sorprenents. Tot i que els anys 80 i 90 la multitud de gent va fer mal bé la zona, des fa un temps ho estant intentant recuperar. Les ruïnes de la ciutat de Hierápolis compten amb un teatre romà que destaca entre tota la resta de restes.
El sol es pont just quan ens disposem a fer la baixada i el paisatge esdevé magnífic.
Pamukale
Dia 9
A Pamukale un cop has visitat les muntanyes de calç no hi ha gaire res més a fer. Amb una hora hem recorregut el poble sencer, així que anem a gaudir de la piscina de l’hotel i d’un dia descans total.
A Pamukale un cop has visitat les muntanyes de calç no hi ha gaire res més a fer. Amb una hora hem recorregut el poble sencer, així que anem a gaudir de la piscina de l’hotel i d’un dia descans total.
Nazilli
Dia 10
Deixem Pamukale i ens dirigim cap a la costa del Mar Egeo, volíem esquivar la carretera ja que és gran i ens fa por per la quantitat de transit que hi ha, però té un voral ample i sembla que podrem avançar.
Durant tot el trajecte la gent de Turquia s’ha mostrat molt amable, simpàtica, cordial..., però avui ha set magnífic, al voral de la carretera hi ha pagesos que venen figues en vàries ocasions ens n’han regalat com si fossin un punt d’assistència en una marxa de btt popular.
Dinem quan ja portem 70 km i continuem 20 km mes, no és tard, però hem de parar perquè aquí la calor és molt forta. L’aigua se’ns escalfa moltíssim. Som a Nazilli, hem trobat un hotel on decidim quedar-nos-hi.
Dia 11
Continuem pedalant per la mateixa carretera la D320 direcció Aydin.
No contàvem que en aquesta zona hi ha unes herbes amb un munt de punxes que es claven per tot arreu. En Miguel punxa les dues rodes a la vegada! Sort que no anem per camí.
Cada cop hi ha més transit i la pressió dels cotxes et fa anar ràpid. Hem sortit a les 8 del matí i a la 1 portem 80 km i parem a dinar. La calor al migdia torna a ser molt forta i decidim fer una sobre taula ben llarga.
Afrontem els 20 últims km amb optimisme, deixem la carretera principal i entrem en una de local direcció a Selçuk. Ens acostem el mar, el ben bufa en contra i la carretera puja amunt, el final serà més feixuc del que havíem imaginat. Finalment una baixada ens porta fins al nostre destí. Sóm a Selçuk i com a destí final ens allotgem al Garden càmping, un lloc fantàstic, amb herba, ombra, piscina i un tracte immillorable. Si vols la “mama” del la responsable del càmping et prepara un menú que escull ella a un preu correcte, així que sopem aquí!
Deixem Pamukale i ens dirigim cap a la costa del Mar Egeo, volíem esquivar la carretera ja que és gran i ens fa por per la quantitat de transit que hi ha, però té un voral ample i sembla que podrem avançar.
Durant tot el trajecte la gent de Turquia s’ha mostrat molt amable, simpàtica, cordial..., però avui ha set magnífic, al voral de la carretera hi ha pagesos que venen figues en vàries ocasions ens n’han regalat com si fossin un punt d’assistència en una marxa de btt popular.
Dinem quan ja portem 70 km i continuem 20 km mes, no és tard, però hem de parar perquè aquí la calor és molt forta. L’aigua se’ns escalfa moltíssim. Som a Nazilli, hem trobat un hotel on decidim quedar-nos-hi.
Dia 11
Continuem pedalant per la mateixa carretera la D320 direcció Aydin.
No contàvem que en aquesta zona hi ha unes herbes amb un munt de punxes que es claven per tot arreu. En Miguel punxa les dues rodes a la vegada! Sort que no anem per camí.
Cada cop hi ha més transit i la pressió dels cotxes et fa anar ràpid. Hem sortit a les 8 del matí i a la 1 portem 80 km i parem a dinar. La calor al migdia torna a ser molt forta i decidim fer una sobre taula ben llarga.
Afrontem els 20 últims km amb optimisme, deixem la carretera principal i entrem en una de local direcció a Selçuk. Ens acostem el mar, el ben bufa en contra i la carretera puja amunt, el final serà més feixuc del que havíem imaginat. Finalment una baixada ens porta fins al nostre destí. Sóm a Selçuk i com a destí final ens allotgem al Garden càmping, un lloc fantàstic, amb herba, ombra, piscina i un tracte immillorable. Si vols la “mama” del la responsable del càmping et prepara un menú que escull ella a un preu correcte, així que sopem aquí!
Efesos
Dia 12
La “mama” ens fa un bon esmorzar i agafem les bicis, però aquest cop sense als paquets, recorrerem els 3 km que ens a separen e l’antiga ciutat romana de Efesos. Dediquem tot el matí a visitar aquestes ruïnes històriques (entrada 20 Tl, 10 Euros, més una àudio guia en castellà que val 10 Tl, 5 Euros). Al migdia arribem assedegats al poble, dinarem a un restaurant que es diu Agora on ens fem amics del cambrer, un noi molt simpàtic.
A la tarda piscina i descans al càmpings.
La “mama” ens fa un bon esmorzar i agafem les bicis, però aquest cop sense als paquets, recorrerem els 3 km que ens a separen e l’antiga ciutat romana de Efesos. Dediquem tot el matí a visitar aquestes ruïnes històriques (entrada 20 Tl, 10 Euros, més una àudio guia en castellà que val 10 Tl, 5 Euros). Al migdia arribem assedegats al poble, dinarem a un restaurant que es diu Agora on ens fem amics del cambrer, un noi molt simpàtic.
A la tarda piscina i descans al càmpings.
Selçuk
Dia 13
Comprem una mica d’esmorzar, galetes xocolata, galetes de meló i un suc de codony
Agafem un otogar fins a la platja de Pamucak. Quan hi arribem trobem exactament el que hem llegit a la guia: una platja llarga, sense aglomeracions i prou neta, a part d’això poc encant més. Mentre passegem per la vora del mar ens adonem que sota la sorra està ple de tallarines i que amb una mica de sort fins hi tot hi ha petxines de 4 cm de diàmetres. En collim tantes que soparem avui i demà.
Dia 14
Tornem agafar les bicicletes per desplaçar-nos 9 km fins a un lloc que havia estat una casa a les afores de la ciutat de Efesos on segons la història cristiana hi havia viscut la verge Maria els últims anys de la seva amb san Joan, entre els anys 37 i 45 després de la mort de Crist. Sense saber-ho farem la nostre “penitència” particular, just després de sortir del poble tot és pujada i amb un desnivell important! (entrada 10 Tl, 5 Euros)
El lloc on van trobar les ruïnes de la casa hi ha construït un petit santuari que es pot visitar. També hi ha tres fons don la gent fa cua per recollir aigua “sagrada”.
A la paret de la part de baix, a la mateixa alçada de les fonts hi ha un munt de trossets de roba o paper enganxats amb inscripcions, els turcs els hi posen per demanar un desig. Per els turcs de creença musulmana la verge Maria era la mara de Maria, que va tenir per fill a Isa Peygamber, el profeta de Jesús. Bé, tota una altra història.
Dia 15
Matí de recollida. Dinarem al càmping i direm adéu a la Dopo i a la seva mama que ens farà un últim dinar. Ja amb les bicis carregades anem al Hamam de Selçuk. Un bany turc complet i un bon massatge! Ara si que podem tornar a casa!L’autobús fins a Istambul no surt fins les 10 de la nit, així que encara tenim temps per fer un agradable soparet amb el nostre amic del restaurant Agora.
Comprem una mica d’esmorzar, galetes xocolata, galetes de meló i un suc de codony
Agafem un otogar fins a la platja de Pamucak. Quan hi arribem trobem exactament el que hem llegit a la guia: una platja llarga, sense aglomeracions i prou neta, a part d’això poc encant més. Mentre passegem per la vora del mar ens adonem que sota la sorra està ple de tallarines i que amb una mica de sort fins hi tot hi ha petxines de 4 cm de diàmetres. En collim tantes que soparem avui i demà.
Dia 14
Tornem agafar les bicicletes per desplaçar-nos 9 km fins a un lloc que havia estat una casa a les afores de la ciutat de Efesos on segons la història cristiana hi havia viscut la verge Maria els últims anys de la seva amb san Joan, entre els anys 37 i 45 després de la mort de Crist. Sense saber-ho farem la nostre “penitència” particular, just després de sortir del poble tot és pujada i amb un desnivell important! (entrada 10 Tl, 5 Euros)
El lloc on van trobar les ruïnes de la casa hi ha construït un petit santuari que es pot visitar. També hi ha tres fons don la gent fa cua per recollir aigua “sagrada”.
A la paret de la part de baix, a la mateixa alçada de les fonts hi ha un munt de trossets de roba o paper enganxats amb inscripcions, els turcs els hi posen per demanar un desig. Per els turcs de creença musulmana la verge Maria era la mara de Maria, que va tenir per fill a Isa Peygamber, el profeta de Jesús. Bé, tota una altra història.
Dia 15
Matí de recollida. Dinarem al càmping i direm adéu a la Dopo i a la seva mama que ens farà un últim dinar. Ja amb les bicis carregades anem al Hamam de Selçuk. Un bany turc complet i un bon massatge! Ara si que podem tornar a casa!L’autobús fins a Istambul no surt fins les 10 de la nit, així que encara tenim temps per fer un agradable soparet amb el nostre amic del restaurant Agora.
ISTAMBUL
Dia 16
Hem passat la nit a l’autobús que ha viatjat molt ràpid per carreteres plenes de forats que no són per corre tant. Sempre hi ha bons moments i aquest arriba quan l’autobús puja dalt del ferri. Podem baixar una estona i contemplar com surt el sol de dins el mar de Marmara.
L’autobús ens deixa lluny del centre i amb les bicicletes, i les maletes no podem agafar cap altre bus de línea ni tampoc cap taxi convencional, hem de contractar a un payo que porta una Vanette vella que ens farà u bon servei. Quan ens aproximem al centre d’Istambul passem per sota els pons de carretera on descobrim que s’hi amaguen uns magatzem excel·lents de venta de bicicletes made in China, de fet a Turquia menys la fruita i la verdura tot és made in China. Per nosaltres això és una gran sort, pq significa que podrem aconseguir caixes per empaquetar les bicicletes i poder-les carregar a l’avió sense problemes.
A la tarda ja tenim les maletes fetes, les bicis empaquetades, bé tot és apunt per tornar, així que ara és el moment per gaudir de les ultimes hores a Turquia. Decidim passejar pel canal daurat d’Istambul, llavors ens aproximem al bazar de les especies, creuem el pont Gàlata i observem els pescadors que no paren de treure la canya carregada de 5 o 6 ams i amb tots han pescat! A l’altre banda visitem el petit mercat de peix on tens la possibilitat de comprar-lo fresc i veure com te’l couen i te’l preparen per sopar allà mateix.
Dia 17
Havíem quedat a les 5:30 del matí a la recepció de l’hotel perquè ens portessin a l’aeroport, però no ens hem entès bé i abans de les 5 ja hi havia el fill dels hotelers picant la porta de la nostre habitació pq ells encara es pensen que havíem de ser a l’aeroport aquella hora. Avui ens sobrarà temps,...
Hem de fer una mica de temps a l’aeroport, quan arriba la hora embarquem les bicicletes i agafem l’avió sense problemes. Encara no n’hem tingut prou de bicicleta, així que un cop a Barcelona les muntem altre vegada, agafem el tren de l’aeroport a Sants i de Sants a Vic, de Vic fins a casa i anirem amb bicicleta.
Hem passat la nit a l’autobús que ha viatjat molt ràpid per carreteres plenes de forats que no són per corre tant. Sempre hi ha bons moments i aquest arriba quan l’autobús puja dalt del ferri. Podem baixar una estona i contemplar com surt el sol de dins el mar de Marmara.
L’autobús ens deixa lluny del centre i amb les bicicletes, i les maletes no podem agafar cap altre bus de línea ni tampoc cap taxi convencional, hem de contractar a un payo que porta una Vanette vella que ens farà u bon servei. Quan ens aproximem al centre d’Istambul passem per sota els pons de carretera on descobrim que s’hi amaguen uns magatzem excel·lents de venta de bicicletes made in China, de fet a Turquia menys la fruita i la verdura tot és made in China. Per nosaltres això és una gran sort, pq significa que podrem aconseguir caixes per empaquetar les bicicletes i poder-les carregar a l’avió sense problemes.
A la tarda ja tenim les maletes fetes, les bicis empaquetades, bé tot és apunt per tornar, així que ara és el moment per gaudir de les ultimes hores a Turquia. Decidim passejar pel canal daurat d’Istambul, llavors ens aproximem al bazar de les especies, creuem el pont Gàlata i observem els pescadors que no paren de treure la canya carregada de 5 o 6 ams i amb tots han pescat! A l’altre banda visitem el petit mercat de peix on tens la possibilitat de comprar-lo fresc i veure com te’l couen i te’l preparen per sopar allà mateix.
Dia 17
Havíem quedat a les 5:30 del matí a la recepció de l’hotel perquè ens portessin a l’aeroport, però no ens hem entès bé i abans de les 5 ja hi havia el fill dels hotelers picant la porta de la nostre habitació pq ells encara es pensen que havíem de ser a l’aeroport aquella hora. Avui ens sobrarà temps,...
Hem de fer una mica de temps a l’aeroport, quan arriba la hora embarquem les bicicletes i agafem l’avió sense problemes. Encara no n’hem tingut prou de bicicleta, així que un cop a Barcelona les muntem altre vegada, agafem el tren de l’aeroport a Sants i de Sants a Vic, de Vic fins a casa i anirem amb bicicleta.
Mapa de ruta
Amb avió, bicleta, autobus i ferry
